Camí de la Fira

Bellugant el goigs que del cor em brollen

per camins de ferro que mai es troben,
els meus ulls llambreguen, desclosos i vius,
paisatges velats en finestres quietes...
L'au que no s'enlaira pel sòl s'afanya
amb el ventre ple d'essers i equipatges
que romanen calms, mentre el tren avança
per vies que em duen del mar a un retir...
Rumiant amb les lletres que als fulls els tinyen
amb somnis de bojos amagats als llibres,
turment i amistat, relats i novel·les,
dintre d'un vagó a la fira aprope...