Mar i sol

Mar i amb el sol, quina dolça parella
que de daurat i blau pinteu les hores,
que abans sovint us veia
i ara, fins avui us enyorava.
Remena el vent les aigües,
es tornen blanques de bromera
i preguen a les pedres gegants de la vora
amb gemecs i abraçades que les mullen.
La pau de solitud es vesteix,
el salobre esquitxa el perfum de la mar
i la muda llum, que de vermell escriu
paraules d’amor a les roques.